Aquesta novel·la barreja fets de la postguerra d’Espanya amb detalls de thriller i escenaris en que l’acció s’entén des d’una vessant mentalista o parapsicologia. Així doncs no és només una novel·la política, o una novel·la romàntica, o una novel·la negra, o una novel·la mentalista, tot i que la trama es mou dins d’aquests engranatges. Entre oliverars, ametllers i la humilitat d’un poble de la Ribera d’Ebre, Bregues, comença la saga de Cal Roig que acompanyarem durant tres generacions, fins l’eclosió amb el retorn d’en Cesc al poble i al llegir la darrera carta d’en Francesc. Els personatges reflecteixen una etapa molt determinada de la Història d’Espanya, i així veurem com es remouen aspectes interiors de cadascun tal com si volguessin justificar-se, fins el punt que faran dubtar al lector sobre l’ètica dels sentiments o fins i tot si la brutalitat pot acceptar-se quan és per una causa raonable. Entre la llarga llista de personatges sobresurten la Carme i en Francesc. Fills de la República llibertària del 1931 sofriran el retruny de la guerra i hauran de malviure una vergonyosa postguerra, enfront d’uns vencedors que agombolats per una dictadura cruel vers els vençuts, els deixaran unes ferides que mai més no seran exhaurides. D’aquestes ferides naixeran els odis i les revenges que s’encetaran al poble i esclataran tràgicament a la Barcelona dels seixanta. En Cesc, el fill de la Carme i en Francesc, serà l’element d’unió entre ambdues etapes i el que ens durà, arrossegat per un fil invisible i mental, cap un final misteriós i inesperat. L’arribada a Barcelona i el reviscolar d’una Carme venjativa contra tots aquells que l’han maltractat al poble, i la recerca del pare per la part d’en Cesc, amb el vincle màgic que s’estableix entre pare i fill, condueix la trama per uns verals insospitats i inexplicables. Al final l’influx d’un poder desconegut, llegat per generacions anteriors, fa preguntar-nos si tot el que succeeix és allò què és, o si al voltant d’una vida en pot coexistir una altra de paral·lela, o si potser pot haver un poder paranormal que s’interposi en el camí de la vida i la mort. A vegades no tot té una explicació coherent excepte si s’accepta que altres forces desconegudes rauen a l’entorn nostre.

Un rumor desconcertant recorre els passadissos de l’Hotel Dusseaux, travessa les parets del recinte i s’escampa per tot Moscou: han trobat mort el general Blanc. Mentre la tràgica notícia passeja per les grans avingudes i pels carrers més insignificants de la ciutat, Erast Fandorin, l’enginyós investigador rus, apareix en escena després d’una missió diplomàtica de quatre anys al Japó. El punt feble del general —la seva debilitat per les dones boniques— i la sospita que alguna cosa més aviat obscura s’amaga darrere la mort suposadament natural del militar obren la gana de Fandorin, que s’haurà d’enfrontar amb un cas més complicat que de costum. Amb una prosa psicològica brillantíssima que desafia el gènere, Boris Akunin narra una nova història plena d’intriga ambientada a la Rússia del segle XIX.

Un matí d’hivern de 1829, a Palma, la jove Antònia Suau contempla l’execució pública de Joan Durí, el bandoler mític que atemoria tota la zona sud de Mallorca. Ella i en Durí havien desafiat junts la misèria d’una regió inhòspita i salvatge. Ferida per la mort del seu estimat i per la traïció d’un company, Antònia —coneguda com «la Malcontenta»— es proposa una revenja que és també l’afirmació de la seva llibertat en una societat d’homes. La Malcontenta és la història d’un gran amor, capaç d’enfrontar-se a tots els inferns.

Any 1306: amb el seu punyal de fulla corba, Belibasta mata. Fuig al sud dels Pirineus. D’Occitània a Morella. D’assassí a patum! Un Jesucrist junt a la seva Magdalena. Uns creients, darrers càtars ocults a les viles catalanes, aragoneses i valencianes. Un fidel i transhumant pastor d’ovelles. Un inquisidor que ambiciona ser Papa. Un cobdiciós i astut espia. Una vídua emancipada i enverinadora. De l’amistat a la traïció! D’un concubinat a un matrimoni forçat. Any 1321: d’un viatge sacrificial a un part. I d’un punyal a una pedra tallada… Aquesta novel·la tan absorbent, basada en fets i personatges rigorosament històrics, reconstrueix la vida quotidiana, somnis i creences d’un grapat d’heretges als albors del segle XIV. Tresors i ramats, moriscs i endevins, rituals i inquisidors, jueus i templers, picapedrers i bordells s’encreuen en els paisatges d’una història real. L’espiritual i el carnal conflueixen en una trama de fa set-cents anys en la qual l’amor dirà l’última paraula…

Manuela Penarrocha té tretze anys. Asseguda en una cadireta baixa al portal de casa seva, cus les espardenyes com ningú. La nena d’ulls grisos i cabells d’or recorda el seu pare. Ell, per fer la guerra, n’ha portat unes com aquestes, com la resta de carlistes, homes d’espardenya, garrot, trabuc i navalla a la faixa. Vol abraçar-lo, sentir l’escalfor del seu petó al front. Enyora la mirada dura i alhora plena de tendresa, el seu riure estrident. Només espera que torni per veure’l lluitar de nou pels seus ideals, per retornar a la seva família i al poble la dignitat perduda, a vida o a mort. Pel color dels cabells, el seu pare, Tomàs Penarrocha Penarrocha, és conegut a Forcall com el Groc. —Pare! No creia Pep lo Bitxo i era veritat! M’ha dit que t’havia vist al riu i jo no l’he cregut… Pare! Pare! Davant la seva filla Manuela, que corre cap a ell, tots els pensaments del Groc s’esvaeixen. Veu les seves trenes rosses ballar-li sobre les espatlles. Llàgrimes d’amor rodolen per les galtes del Groc quan abraça el cos menut i lleuger de la Manuela. El Groc l’aixeca a l’altura del seu rostre i li fa un petó. Amb la Manuela als braços, el Groc sap que ha tornat a casa.

Una jove revolucionària té la missió d’assassinar el dictador Primo de Rivera. Mentre espera l’ordre d’executar l’atemptat, s’amaga en un poble dels Pirineus amb el seu pare. Però van passant els anys i l’ordre no acaba d’arribar. Sola i aïllada, en la misèria, com més temps passa, amb més força s’aferra als ideals com a mecanisme de supervivència. Al poble hi coneix una noia independent d’esperit, que manté un tortuós lligam sentimental amb un cacic de la comarca. La relació de totes dues conflueix en un final sorprenent i esplèndid. Amb un ofici exquisit, a partir de l’angoixa d’una espera que sembla que no té fi, Lluís-Anton Baulenas aconsegueix de bastir una trama argumental suggeridora, plena d’intriga i de tensió narrativa, situada en una època en què, amb els soviets al poder, per primer cop, la utopia es podia fer realitat.

En els primers mesos de 1842, Ferdinand de Lesseps arriba a Barcelona amb el càrrec de cònsol de França i coincideix amb Ildefons Cerdà, que hi ha tornat després d’uns anys a Madrid. La ciutat bull d’indignació contra el govern del general Espartero, que decreta quintes i impostos, manté l’estat de setge i negocia tractats que perjudiquen la indústria local. Amuntegats dins dunes muralles vetustes amb només cinc portals, asfixiats per la falta d’espai i l’esclavitud de les fàbriques, els ciutadans demanen la caiguda dels murs de pedra, de la Ciutadella i també del règim polític. A les tertúlies dels cafès es condemna la injustícia social, es proclama la igualtat dels homes i es discuteix com hauria de ser la nova ciutat fora muralles. Una baralla al portal de l’Àngel encén una nova revolta popular, que expulsa l’exèrcit espanyol fora de la ciutat i provoca la fugida de les classes benestants. Barcelona es dirigeix cap al desastre, sota l’amenaça d’un bombardeig des del castell de Montjuïc, que Ferdinand de Lesseps tracta desesperadament d’evitar.

Som a finals del segle XVIII, una dona jove arriba a les Antilles, on el seu marit té una plantació de canya de sucre. L’opulència torbadora de l’illa, els tambors de les nits vodú, les cavalcades a pèl a les platges i la sensualitat dels cossos mig nus dels esclaus fascinen d’una manera extraordinària la jove europea. Posant en perill el bon nom i l’honor familiar, es deixa endur per la passió de l’amor i s’implica en les lluites anticolonials i per a l’abolició de l’esclavitud. El seu testimoni ens és llegat en El manuscrit de Port-Ébène, que arriba a les mans d’un editor francès dels nostres dies.

John Sinclair, un aventurer anglès, rep un encàrrec molt especial del seu govern: ha de convèncer un petit país de gent orgullosa que canviï de rei. Aquesta gent són els catalans, i el rei a canviar, Felip V. El litigi de la successió a la corona de les Espanyes acaba d’esclatar, i no és gens clar que els estaments catalans vulguin enfrontar-se al rei borbó. Però el protagonista, amb la seva ironia i la seva distància, ho ha d’aconseguir. Disposa només d’un enllaç misteriós que li envia anònims per facilitar-li la missió, i de seguida es trobarà amb els embolics propis del conflicte a més dels derivats d’una forta inclinació per les faldilles. Sinclair, personatge de ficció, recorre els ambients cortesans de l’Europa de l’època, des del Versalles de Lluís XIV fins al Madrid borbònic, passant per Londres i la Viena imperial. La seva història és la crònica d’un convers. Home de moral relaxada, poc devot a cap causa, acaba arrossegat per la voràgine dels fets i per les seves pròpies emocions. 1714, Set de rei és el primer llibre d’una trilogia èpica, que conduirà al moment tràgic i memorable de l’onze de setembre. Guerra, conspiració i intriga omplen les pàgines d’aquesta primera novel·la, que ens porta des del tombant del segle XVII fins al viratge històric de l’any 1711.

John Sinclair, l’home del duc de Marlborough a Barcelona, l’agent de la corona anglesa encarregat d’atiar la insurrecció dels catalans en el litigi successori espanyol, torna a la ciutat a les acaballes de l’any 1711, quan la guerra ja sembla perduda i a Utrecht, els aliats del pretendent Carles negocien amb els Borbons —a costa de les llibertats catalanes— una pau profitosa per a tots els reialmes enfrontats. Els daltabaixos de la Guerra de Successió han convertit l’aventurer juganer i frívol en un home reflexiu i inquiet. El motiu del seu retorn a Barcelona és ben lluny de les intrigues que l’hi havien dut anys enrere: Sinclair espera retrobar-hi el seu antic enllaç, Marianna, l’esclava d’origen guineà que ha esdevingut la dona dels seus somnis. 1714, Sota la pell del diable, és el segon llibre de la trilogia encetada amb 1714, Set de rei, un relat èpic que fa vívid un dels episodis més transcendentals de la història de Catalunya.

L’incansable John Sinclair espera el seu primer fill a la Barcelona assetjada de 1714. Però l’escanyada militar s’allarga més del compte, i, en un clima d’exasperació i d’heroisme, el protagonista es veu obligat a viure els fets dramàtics que porten a la pèrdua de les llibertats catalanes. A la seva ciutat adoptiva, l’antic agent de la corona anglesa és un home desorientat. S’esforça per a trobar un sentit a la seva existència, per a conservar les seves fidelitats i conviccions, per a mantenir les esperances i, al capdavall, per a reconciliar-se amb la seva pròpia personalitat. No li resulta fàcil, enmig de la confusió, de les conspiracions, de la fam i de les epidèmies, i d’una tragèdia que assoleix proporcions dantesques. Seran les estones viscudes, finalment, les que el portaran a la plena maduresa i les que forçaran la seva transformació. Aquesta és la història d’un poble que, reduït a cendres, es veu obligat a renéixer. I també la d’un home que abandona les banalitats del jove i que acaba abraçant una conversió radical.

Grans amors i grans odis. Persecucions, pestes i injustícies; però també fortes fidelitats i passions exòtiques. Aquesta és la vida de Jafudà Cresques, un cartògraf mallorquí de l’edat mitjana. Una història d’intriga al voltant dels seus mapes fa de fil conductor, i ens transporta, entre enigmes i entrebancs, pels paisatges i els personatges pintorescos de la seva època. De l’Orient remot als imperis africans passant per les turbulències del regne d’Aragó, L’atles furtiu barreja els mites amb les realitats i amb les aventures personals d’una figura d’excepció. A través de Jafudà, jueu que va existir de debò però de qui se saben poques coses certes, assistim a la desaparició d’un món: la dels antics calls del regne, sotmesos a una creixent violència i estigmatització. La intel·ligència i l’ofici cosmopolita de Jafudà van dotar-lo d’una singular finor d’esperit. Però la sensibilitat, el coneixement i l’ambició no eren les millors virtuts en un temps ple de perjudicis i d’intolerància. Mal vist pels seus veïns més modestos, menyspreat pels poderosos i odiat pels cristians pobres, el nostre personatge va ser víctima d’una de les pàgines més obscures del nostre passat, que Alfred Bosch retrata amb un gran rigor a L’atles furtiu, novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi 1997.

El mestre i Margarida, l’obra magistral de Bulgàkov, ens presenta un complex mosaic de la vida russa durant les primeres dècades de la revolució. La història es desenvolupa en tres plans: la visita del Diable a Moscou, els amors del mestre i Margarida i la condemna, per Ponç Pilat, d’un vagabund galileu anomenat Ieixuà Ga-Notsri, i veritable novel·la dins la novel·la. Les malifetes del Diable en un Moscou de buròcrates i els amors tràgics de Margarida, contrasten amb la figura patètica del pobre vagabund que creu que no hi ha homes dolents. El mestre i Margarida és una al·legoria sobre les complexitats de la naturalesa humana, en la tradició dels mestres russos Gogol i Dostoievski, i una sàtira sobre el poder.

A Les catedrals del cotó (1876-1905), Francesc Cabana adopta la mateixa estratègia que li ha donat èxit en títols anteriors com Els anys de l’estraperlo o El cabaler de Cerdanya. És a dir, el relat d’episodis històrics, dels quals Cabana té una documentació exhaustiva i precisa, a partir d’uns personatges ficticis creats amb molta vivesa. En el present volum l’autor reporta els anys de la puixança del tèxtil cotoner, l’episodi de la bomba al Liceu, el desenllaç de la guerra de Cuba, el trasbals de la fil·loxera, la planificació de l’Exposició Universal, etc. En definitiva, la crònica d’una gran transformació social que ha conformat la Catalunya d’avui.

Senyoria té com a protagonista don Rafel Massó, regent civil de la Reial Audiència de Barcelona, un home poderós, influent, que ha lluitat per aconseguir un lloc destacat en la societat borbònica barcelonina de final del segle XVIII, i que no dubtarà a eliminar tot el que se li posi al davant per tal de conservar la seva posició. Un fet luctuós esdevingut temps enrere se li fa present quan res no en feia preveure l’aparició. A fi d’allunyar-lo, el jutge comet una terrible injustícia i es veurà acorralat per molts enemics seus. La novel·la transcorre en un moment de canvi a Catalunya, on es viu sota els efectes del Decret de Nova Planta, però es comencen a notar les conseqüències de la Revolució Francesa i els nous aires del moviment romàntic europeu.

«L’any del Senyor 985, trigèsim primer del regnat de Lotari, rei dels francs, els exèrcits sarraïns van avançar i van arribar fins a Barcelona. Devastant tota la terra, van prendre la ciutat, la van despoblar i incendiar. Tot el que s’havia guardat en el seu interior es va cremar, i el que va escapar al desastre s’ho van emportar els assaltants». Tot això va passar el dia que Barcelona va morir… Ipso die quando Barchinona interiit… El visir Almansur avança amb quaranta mil homes, decidit a saquejar la ciutat de Barcelona, la capital del comtat més poderós del sud dels Pirineus. L’experimentat comte Borrell, el jove vescomte Udalard, la seva esposa Riquilda, la sàvia vescomtessa vídua Geriberga, l’intel·ligent ardiaca Arnulf i el criat Gondemarus, entre molts altres, es disposen a defensar la ciutat. Però potser la desgràcia que s’apropa a les muralles és només una prova que l’Anticrist està a punt de desencadenar tota la seva fúria sobre els habitants de Barcelona, com ja ho ha fet a Roma i en altres regnes de la cristiandat.

Barcelona, 1851. Aquesta és la història del jove Joan Gort qui, amb només catorze anys, viatja amb el seu pare de Reus a la ciutat de Barcelona, però el que havia de convertir-se en un moment feliç es transformarà en una tragèdia quan un inesperat succés té lloc durant la nit de Sant Joan de 1851. El destí del noi canviarà per sempre i el portarà d’una Barcelona putrefacta i pudent fins al desert gèlid del Marroc, a Tetuan. El nostre heroi, Joan Gort, passarà del caos de la ciutat al caos de la guerra, allistant-se dins dels Voluntaris de Catalunya, un batalló sense organització ni disciplina. Allà haurà de conviure tant amb la ment tortuosa del general Prim com amb l’objectiu del seu padrí, el comandant Sugrañes, qui vol aconseguir per sobre de tot la victòria del seu batalló. Joan Gort serà un dels protagonistes entre aquells milers de soldats que van lluitar en una gesta sagnant. El furor de la guerra. La història d’uns homes units per la terra, pels ideals. La història d’un heroi lligat al passat, a la venjança i a la necessitat de reparar allò que va succeir una tràgica nit de Sant Joan, perquè entre el vent del desert sobrevola l’enemic i el rastre violent del record, de les persistents petjades de la memòria de sang.

Soló, un dels set savis de Grècia, sabia de l’existència d’una terra rica i pròspera, un reducte dels Déus batejat com a Atlàntida. Tartessos, 536 a. C. Un dels principals ports comercials d’Occident és també el llegat d’aquella terra llegendària que un dia la ira dels Déus va esborrar del mapa. Ells, fills i hereus d’un territori maleït i abocat a desaparèixer del mapa i de la Història. Immersos en una fractura social i un marc comercial en decadència, van patir el efectes de la fúria dels Déus i la força d’un imperi en expansió. Ells també van esdevenir llegenda. De la mà de Teró, un humil adober de la zona costanera abocat a un conflicte de fe, coneixerem el últims dies d’un dels principals regnes de la Mediterrània. El que fou mitològic esdevindrà un fet històric.

A les darreries del segle XII, durant el regnat de Pere II el Gran, s’inicia una guerra entre senyors feudals a la Ribera d’Ebre i contrades veïnes, concretament els senyors d’Entença contra els Templers i els senyors de Moncada. Aquest conflicte va durar fins al regnat de Jaume II el Just. L’any 1284, els exèrcits dels senyors d’Entença van saquejar i destruir la població de Vinebre, propietat de l’orde del Temple. Alí Yunan, mahometà de Vinebre, emprèn un pelegrinatge molt especial, un viatge que el portarà des del riu Ebre fins al Nil, passant per Alexandria, el Caire i Bagdad, fins arribar al desert de l’Oblit, l’indret màgic situat més enllà dels deserts coneguts. Segons una antiga llegenda que tenen en comú les tres grans religions de la Bíblia, al desert de l’Oblit hi ha un tresor extraordinari, però encara no hi ha cap home que hagi aconseguit desvelar-lo. Andreu Carranza ens obsequia amb una esplèndida novel·la medieval, amb una narració que posa en contacte les civilitzacions cristiana, mahometana i jueva, tres mons representats per fra Pol, deixeble de Ramon Llull, el jueu Issac Kuzirà i el sufí Mohidin Ibn al-Arabi.

Eren els darrers mesos de la Guerra Civil i les tropes republicanes es retiraven cap a França quan algú, enmig de la fugida desesperada, va decidir executar un grup de presos franquistes. Entre ells hi havia Rafael Sánchez Mazas, fundador i ideòleg de la Falange Española, potser un dels responsables directes del conflicte fratricida. Gràcies al soldat republicà anònim d’estranya mirada que li va perdonar la vida, a l’ajut d’uns pagesos de les rodalies i, probablement, a la seva bona estrella, Sánchez Mazas es va salvar fent vida de bosquerol, en companyia d’alguns desertors i durant uns mesos, fins a l’arribada dels nacionals. Aquesta història va córrer com la pólvora després de la guerra, qualsevol que hagués conegut Sánchez Mazas la sabia, perquè l’explicava a tothom. Molta gent es pensava que era mentida. I, de fet, encara hi ha qui ho pensa.